L’estiu passat, la nostra amiga Pat ens va descobrir un joc de taula que ens ha acompanyat en quasi totes les vetllades. Ens va captivar la facilitat del joc i la festa que es produïa tot darrera. Ens va agradar tant que ja hem jugat en totes les seves versions, ens hem inventat alguna manera nova de jugar i sempre, sempre, sempre ha estat un èxit.
Avui no hem anat a la platja. Hem fet cap, cap a la piscina. A ells els agrada més. L’aigua era una mica més freda gràcies al ruixat d’ahir, tot i que encara està calenta. M’he vestit amb el barret de palla per resguardar-me de la calor i hem parlat amb els veïns. Hi ha les converses d’ascensor i les converses de piscina. Aquestes últimes sempre comencen amb la temperatura de l’aigua i poden escalar fins a la crema solar que millor va o cap a alguna recomanació de restaurant, visita o ruta. Avui el tema de conversa és un recurrent que ens porta de cap des de que som aquí. Us explico. L’Escala és un dels pobles veïns d’Albons. Aquestes viles estan a quatre quilòmetres l’una de l’altra però en diferents comarques. L’Escala és a l’Alt Empordà, Albons al baix. La carretera que els uneix és estreta i tot i que està considerada via ciclista, no sembla massa segur circular-hi entre els cotxes, els tractors i altres vehicles. La pacificació no és exemplar, com dirien alguns. Així que volem trobar el camí que ens faci arribar a l’Escala sense fer l’excursió i visites a d’altres pobles per arribar-hi. Però com sempre, les infraestructures en els llocs turístics es dediquen al turisme. És una espiral de complaença que deixa al marge els actius que ells consideren. D’aquesta manera mentre que de l’Escala als càmpings de Sant Pere Pescador hi ha una via per a ciclistes que queden resguardats dels cotxes, aquella també és una carretera estreta, aquí hem de circular entre camps de pomers, de blat i d’altres plantacions intentant aconseguir arribar a la vila on no es pot aparcar. L’Escala té un problema d’aparcament greu i la bicicleta podria ser una bona solució. En fi, en Ricard ens ha explicat la seva solució. Passa per visitar altres pobles.
El meu refredat encara és viu. No tinc gaire veu i a estones, dormir esdevé una necessitat imperiosa. Abans de caure en l’amable coixí de la migdiada, en Xavi ha quedat amb l’Alba que vindrien a sopar. Així que la migdiada, a part d’agradable ha estat útil.
Hem anat a recollir l’Alfred i l’Alba en cotxe perquè no condueixen. Quan hem arribat a casa, l’Alba amb qui comparteixo l’amor per les manualitats, ha volgut veure els meus peixos. Li han agradat molt. Perque la gent pugui veure el que jo vull, s’han de posar en un punt clau des d’on es divisa perfectament el meu mar. Amb ells la conversa és fàcil, fluïda i interessant. Som del ram de la comunicació i això no només ens uneix sino que l’anècdota de l’un es converteix en el consell per l’altre. També hem fet repàs de l’star sistem mediàtic català, dels que surten i dels que ja no. Recordar-los els fa presents
La proposta gastronòmica de la nit sempre em costa més. Sempre tinc dubtes sobre quantitats i tipus de menjar al vespre, així que m’he inspirat a Instagram. Tinc una carpeta de receptes que al llarg de l’any vaig guardant. Algunes de l’Ada Parellada, d’altres de ciutadans anònims. Algunes han tingut èxit de seguida i d’altres les he fet una sola vegada i sé que no tornaré a fer. He fet la crema freda de carxofes i ou dur. La veritat és que fàcil ho és però és una mica insípida. Així que he decidit servir-la en gots de xupito, de manera que no tens temps de cansar-te. També hi havia gaspatxo de síndria que també he servit en els mateixos gots. Visualment ha quedat molt bonic.
A la cuina m’ha ajudat l’Arnau que és el millor marmitó. Fem un bon tàndem. Després he pensat que el salmó és un clàssic que sempre triomfa. L’he fet al forn i l’he acompanyat amb crema de formatge i anet.
Sopats tots, l’hem tret. Hem repassat les regles del joc i ens hem deixat endur pels records que només la música és capaç de fer-los tornar a la velocitat del so.
Pensàvem que l’Alfred que cada mes organitza “La Festa dels 80” a Luz de Gas ens fotria una pallissa que ens deixaria asseguts. Però l’Alba, una disfrutona divertida capaç de fer combinacions de noms de grups de música impossible, s’ha acabat imposant com a guanyadora absoluta del Hitster d’avui.
Demà ens espera un viatge llarg cap a les terres del sud, cap a la nostra petita que es fa gran i per gaudir dels avis que també ho necessiten. Així que no hem estirat més la vetllada i ens hem promès segona ronda. Aquest cop, a casa seva.
Merilanding per la vida 