L’estiu és temps de descans, de deixar-se portar i d’aprendre a fluir el que la hiperactivitat social quotidiana no ens deixa.
Ens hem llevat amb l’ànim de navegar però la llevantada havia esbalotat tant el mar que hem preferit gaudir-lo des de la terra estant. El vent feia que la calor no s’enganxes a la pell. Hem fet un cafè i un vermut. A les 11h no saps mai que has de demanar, oi? Per cervesa i vermut és massa d’hora, però per cafè quan ja l’has fet és massa. Jo sempre m’espero a la cervesa a les 12h. És el llindar. L’hora de les bruixes diurnes que em permeten prendre alcohol. Potser son manies a jutjar del que prenen els del meu voltant.
Amb els plans canviats hem decidit dividir els esforços. Els avis han anat a comprar, en Xavi i jo a treballar. Projectes que veuran la lluny aquesta tardor ens obliguen a ser una mica disciplinats. Fins avui no hem aconseguit asseure’ns. El projecte ens demana repassar la vida així que com si es tractés d’una celebració avançada dels 18 anys de la nostra filla petita, que es demà, hem visionat a través dels records la nostra vida. Hem de donar gràcies per tot el que tenim. Sense aquest camí, de vegades incòmode i dolorós, d’altres amable i sortós, no seríem el que som. El que més m’ha agradat es haver-lo caminat, quasi sempre al costat del meu Xavi. El meu company, amic, amant. La persona a qui recorro quan tinc problemes, i la primera quan sento alegria. Quina sort vaig tenir quan l’atzar o Déu, segons es miri, el va asseure al meu costat. I quan ha plogut des de llavors…
Hem dinat sense sorpresa, verdura i salsitxa. Volíem fer una migdiada i hem posat una pel·lícula que ens l’ha fet incòmode. Hem vist Varsovia 44 a Prime. Quina bestiesa va suposar viure a Polònia durant la guerra mundial. Encara que molt ben feta i amb moments poètics maquíssims, m’ha deixat un mal cos…
Fins les set de la tarda no es pot sortir, així que en el moment que trepitges el passeig marítim la multitud és insuportable.
Demà tenim previst anar al Caribe park de Portaventura amb la Martina i una amiga seva. Una refrescant manera de celebrar l’aniversari quan neixes a l’agost. Ja que no ho pots fer amb les amigues, doncs com a mínim un pla diferent.
Hem anat a comprar un bikini per la Martina sabent que demà els tobogans faran malbé el que té. Així que hem passejat entrant a botigues cercant alguna cosa, quasi d’usar i tirar.
A la tecera botiga el Xavi ens ha abandonat cansat i agobiat per la gentada, la xafogor i ha cercat refugi a casa.
L’objectiu no se’ns ha resistit i hem aconseguit el bikini per 10€. Espero que aguanti les embastides de l’aigua de demà.
A les 20:30 hem anat al far a veure com estava el cel per on s’ha de veure l’eclipsi del dia 12. La cosa no pinta bé. Però el sol, en un moment puntual, s’ha deixat veure, així que potser tindrem sort.
Demà el dia serà llarg, intens i bonic. La Martina fa 18 anys i sento un orgull immens que no només celebro el dia del seu aniversari, així que hem decidit anar a dormir d’hora fent front als 30 graus que ens acompanyen. Ja ens refrescarem demà.
PD: L’Arnau segueix content amb la feina chill que ha trobat per aquest mes d’agost.
Merilanding per la vida 